Notícies destacades

Tema: Càncer de Cap i Coll

Els càncers són aquelles lesions que impliquen una reproducció cel·lular inadequada i l’adquisició de la capacitat de despreniment i d’invasió dels teixits per part de les cèl·lules afectades.
Quan aquestes lesions es presenten a les cèl·lules que recobreixen la cavitat nasal, els sinus paranasals, els llavis, la boca, les glàndules salivals, la faringe, la laringe, els ganglis cervicals, o la glàndula tiroides és quan es considera un càncer de cap i coll.
Si apareix una lesió en aquesta zona s’ha de valorar que estigui confinada en aquesta localització o que s’ hagi estès als ganglis cervicals (metàstasis regionals) o fora de l’àrea cervical (metàstasis a distància).

El tumor maligne més freqüent en aquesta àrea és el carcinoma escatós, que actualment constitueix el sisè càncer més freqüent en la població. Aquest està provocat per un conjunt de factors de risc, principalment el tabac i l’alcohol, tot i que hi ha altres factors que poden ajudar al seu desenvolupament com alguns virus (Papil·loma humà, Epstein Barr), les radiacions o l’ exposició perllongada a alguns agents com el pols de la fusta.

Els símptomes de sospita d’ un càncer de cap i coll són els següents:
Bony o tumoració al coll o a la cara que no disminueix de volum en pocs dies.
Afta o ferida a la boca que no millora en pocs dies.
Dificultat per a engolir els aliments.
Dolor al coll al deglutir els aliments o  dolor d’orella durant la deglució d’ aliments o saliva.
Canvi de la veu que no millora en uns quinze dies.
Treure saliva amb sang per la boca o líquid sanguinolent pel nas.

Davant d'algun d’aquests símptomes s’aconsella consultar a un metge especialitzat en l’àrea de cap i coll, el diagnòstic precoç en aquest tipus de càncer és fonamental. Avui en dia aquest és el principal factor pronòstic. Aquells pacients que es diagnostiquen precoçment mostren supervivències superiors al 80%; la supervivència disminueix de forma significativa en aquells pacients que presenten lesions extenses o amb metàstasis regionals o a distància.

Per a l’estudi diagnòstic, en tot pacient amb sospita de càncer de cap i coll, s’aconsella una exploració otorinolaringològica i cérvico-facial completa, seguida posteriorment d’un estudi d’imatge de la zona. Si es detecta una lesió, es procedirà a la realització d'una biòpsia que permetrà estudiar el tipus de càncer. Si es detecta un gangli cervical sospitós es farà una punció cervical. En cas de confirmar-se el diagnòstic, es realitzarà un estudi radiològic de les zones on més freqüentment s’estenen aquests tumors, principalment el tòrax. Completats els estudis s’obté un diagnòstic clínic del tipus de càncer i la seva extensió, que determinaran el pronòstic de la malaltia.

El tractament del càncer de cap i coll està basat en cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia o una combinació d’aquestes modalitats. Amb aquestes opcions es personalitza el tractament de cada pacient, amb l’objectiu principal d’oferir la major tassa de curació possible i l’ objectiu secundari de minimitzar l’ aparició de seqüeles.

Adreces electròniques recomanades que fan difusió sobre aquest tema:

https://www.aecc.es/SobreElCancer/CancerPorLocalizacion/cancerdelaringe/Paginas/Cancerdelaringe.aspx

https://www.aecc.es/SobreElCancer/CancerPorLocalizacion/cancerdetiroides/Paginas/Cancerdetiroides.aspx

https://www.aecc.es/SobreElCancer/CancerPorLocalizacion/carcinomadenasofaringeocavum/Paginas/carcinomadenasofaringeocavum.aspx

http://www.cancer.gov/cancertopics/types/head-and-neck

Dr. David Virós Porcuna