El Dr. Josep Maria Montserrat Viladiu va morir el dia 4 de febrer del 2004. Tenia 82 anys de edat. Una cruel i llarga malaltia s´ el va emportar. Per a tots els qui vam estar a prop d´ ell fou exemplar la seva lluita contra la malaltia de Parkinson en les seves fases més avançades.
Com a trets més destacats de la seva vida professional, cal esmentar que es va llicenciar en medicina i cirurgia el any 1946. Formava part de la primera promoció de metges que van iniciar els estudis després de la guerra civil espanyola. Es va incorporar al servei de ORL del Hospital de Sant Pau el any 1948; en aquest centre hospitalari va exercir durant tota la seva vida professional. Va ocupar el càrrec de cap de secció de Rinología el any 1963, fins la seva definitiva jubilació l` any 1990.
Era un home inquiet, i tot i les circumstancies polítiques i econòmiques difícils de la tardana postguerra va realitzar múltiples viatges al estranger. Va iniciar una llarga y sòlida col·laboració de amistat amb insignes companys del mon de la ORL, voldria fer esment especialment a G. Guillén, H. Massing, C. Migueis y G. Sulsenti
Va col·laborar amb la International Rhinologic Society, assistint a molts cursos a Leyden (Holanda) durant els anys 60. Posteriorment es va implicar en la creació de la European Rhinologic Society, de la que va arribar a ésser president el any 1972. Una de les seves majors fites professionals fou organitzar el V European Rhinologic Society Congress el Juny de 1972 a Barcelona, tenint com a mà dreta el seu deixeble predilecte, el estimat Dr. J. M. Fabra LLopis, com a secretari del Congres.
Va obtenir el premi de la Societat Catalana d´ ORL i PCF el any 1972, per el treball titulat "Vías y técnicas de abordaje de los senos posteriores". Li van concedir el títol de Doctor en Medicina i Cirurgia per el treball titulat "Rinomanometría clínica" amb la qualificació de "Sobresaliente Cum Laude" el any 1973. Es va fer càrrec de la ponència de la "Sociedad Española de ORL y PCF" el any 1969 en el "VII Congreso Nacional de Otorrinolaringología" a Sevilla. El treball presentat titulat "Rinoplastia funcional y correctora y sus bases anatomofisiológicas", va permetre a moltes generacions de ORL espanyols accedir i familiaritzar-se amb les tècniques quirúrgiques proposades per M. Cottle. No hi ha cap dubte que M. Cottle fou el gran mestre que va marcar de forma definitiva la vida professional del Dr. J.M. Montserrat, el va introduir en el estudi i tractament de les deformitats septopiramidals i en els conceptes més actuals de la fisiologia nasosinusal.
Va ocupar la presidència de la SCORL i PCF el any 1980, fou soci d´ honor de múltiples societats científiques llatinoamericanes i va participar en tots els congressos que va organitzar la European Rhinologic Society.
Excel·lent mestre, sempre proper amb una càlida presencia que donava confiança als joves ORL en formació, magnífic cirurgià, generós en la docència, disciplinat, gran treballador, i dotat d´ un envejable sentit del humor que li va donar un tarannà del tot especial, era abans que res una bona persona. Si realment va tenir enemics, realment jo no n´ hi vaig conèixer mai cap, i tots sabem que això malgrat tot es molt difícil d´ assolir.

Dr. Joan Ramon Montserrat