Aproximació a la biografia del
Doctor Eduardo Berini Giménez
Eduardo Berini
Giménez va morir a la seva ciutat natal el 14 d’abril de 2001.
Va néixer a
Barcelona el 4 de juny de 1918 , fill i germà petit d’otorinolaringolegs ,
Fausto Berini Derbaux i Juan Berini Ferran respectivament , el darrer de 98 anys
d’edat , va cursar els seus estudis universitaris a la facultat de Medicina de
la Universitat de Barcelona, es va llicenciar en Medicina i Cirurgia l’any
1945. Posteriorment, tot seguint la tradició familiar, va especialitzar-se en
otorinolaringologia.
Va
desenvolupar la seva activitat professional en l’àmbit públic als hospitals
de Barcelona, Neurològic, Infecciosos , Clínic i San Pere Claver. La pràctica
privada de la seva professió la va exercir a la consulta que va heretar del seu
pare a Barcelona i també a la localitat del Baix Empordà de Sant Antoni de
Calonge, on estiuejava i passava innumerables caps de setmana , tot intentant
trobar la tranquil·litat que no va trobar a Barcelona.
El Dr. Berini
a mes de haver estat un excel·lent professional i un gran cirurgià, forma
part, sense cap mena de dubte, del grup de metges anomenats humanistes,
ja que el mon de les lletres , les arts , la música , l’astronomia , els
escacs , els idiomes etc. eren les seves grans aficions després de les seves
obligacions . Va escriure i editar mes de 50 "cuadernets" en els que
relatava els seus pensaments , estudis i experiències a la vida.
Fou admès a
l’Associació de Metges Escriptors i a la tardor de 2001 havia de haver llegit
el seu discurs de ingrés a l’esmentada societat.
El Dr. Berini
fou un viatger incansable i un comentarista de les ciutats i sobretot dels
museus que va visitar (París, Londres, Berlín, Roma, San Petersburgo, ... ).
Va ser membre
de la Societat Catalana D´Otorinolaringología de la que fou President
des de 1984 fins 1986.
Dra. M.
Victòria Pulido
Publicacions
Consideraciones
acerca del tratamiento quirúrgico de las pansinusitis con trepanación del seno
frontal por vía externa. 1956
El injerto de
grasa en el vaciamiento petromastoideo total. 1958
Granuloma
telangiectásico de la laringe consecutivo a anestesia postintubación.1958
La
decanulación infantil ( con el Dr. Pulido).1959
Modernas
indicaciones de la traqueotomia. 1962
Maladie de
Lobstein. 1967
|
Home
contacte
