LESIONS D’ORELLA MITJANA: CORRECCIÓ QUIRÚRGICA

L’orella mitjana ( foto 1 ) està composta per la membrana timpànica i una cadena d’ossets articulats entre sí i anomenats martell, enclusa i estrep. Tots aquests elements tenen com missió transmetre l’ona sonora a l’orella interna (nervi auditiu).

Les diferents patologies de l’orella mitjana sobretot les inflamatòries i infeccioses poden causar lesions cròniques tant a la membrana timpànica com a la cadena ossicular. Les diferents otitis mitjanes supurades poden deixar perforacions permanents al timpà que clínicament suposen per al pacient una pèrdua auditiva. Aquests mateixos processos supurats poden lesionar la cadena ossicular si es fan crònics. La lesió pot afectar a un sol osset o be a tots ells. Això suposa major pèrdua d’audició.

El pacient que pateix d’otitis mitjana supurada ha de ser tractat per curar en primer lloc la infecció o la inflamació crònica que el causa. Una vegada l’orella està inactiva i seca s’avaluen les sequel.les anatòmiques i auditives que han quedat.  També cal valorar el moment adient per la seva reparació quirúrgica. Aquest estudi comporta l’exploració clínica del pacient, estudis audiomètrics i radiològics pertinents de l’orella afectada.

Les perforacions cròniques de la membrana timpànica es poden reparar amb diferents tipus d’empelts. Aquests empelts poden ser del propi pacient o conservats de bancs de teixits. Es poden utilitzar empelts de pericòndri, fascia temporal, cartílag tragal, etc. A la majoria de les ocasions la cirurgia es fa amb anestesia local (excepte als nens), i pel mateix canal auditiu extern; es el que s’anomena Miringoplastia Simple.

Quan a més, de la perforació timpànica existeixen lesions a la cadena ossicular es pot reparar aquesta utilitzant pròtesis especials que hi ha dissenyades per substituir als ossets lesionats que han deixat de funcionar en la seva missió de transmetre l’ona sonora. Existeixen fonamentalment dos tipus de pròtesis: Una per substituir a l’Enclusa, que es l’os que més freqüentment es fa mal bé, que es designa amb les sigles de PORP ( fotos 2,3,4,5,6 ). L’altre pròtesis s’utilitza per substituir a tota la cadena ossicular i s’anomena amb les sigles de TORP( fotos 7,8 ). Existeixen diferents tipus de materials i formes que composen les pròtesis. Es va començar amb pròtesis a base de polietilé, després diferents ceràmiques biocompatibles, hidroxiapatita, i darrerament pròtesis de Titani, que tenen al seu favor la lleugeresa del seu pes i el seu poc freqüent rebuig.

Par a la col·locació d’aquestes pròtesis a l’orella mitjana, com substitució dels ossets cal que es compleixin unes condicions entre les quals està la inactivitat del procés inflamatori-infecciós; una hipoacusia de tipus transmissiu i una mobilitat de la platina del estrep per que el só arribi a la còclea (orella interna). Aquest tipus de cirurgia s’anomena Timpanoplastia.

Dr. Mustafa Kadiri
Server d’Otorinolaringologia
Hospital de la Creu Roja de Barcelona