EL SOROLL I LES SEVES REPERCUSIONS

Podríem definir el so com tota sensació percebuda per l’òrgan auditiu que es produeix per la vibració de un cos i es transmesa per qualsevol mitjà en forma de ones. La diferència entre so i soroll es subjectiva, es a dir el soroll es un so no desitjat i desagradable. Un mateix so pot ser considerat un element molest per unes persones mentre que per altres no. Això depèn de les característiques del receptor i del moment que es produeix el soroll.

El soroll es un contaminant de primer ordre. El soroll causat pel trànsit, les activitats industrials i les derivades de l’oci, constitueix un dels problemes mediambientals més importants als països desenvolupats. Des de mitjans del segle XIX i de manera progressiva la societat evoluciona cap a un model on la presència de soroll en el medi creix de manera paral·lela al benestar. S’ha calculat que al voltant del 20% dels habitants d’Europa Occidental (es a dir 80 milions de persones) estan exposades a nivells de soroll que els experts consideren inacceptables.

L’origen del soroll el trobem en les activitats humanes i està associat especialment amb els processos d’urbanització i en el desenvolupament del transport i de la indústria. A més està creixent tant en el temps (circulació nocturna, caps de setmana i vacances) com en l’espai (zones rurals i zones residencials de grans ciutats).

Avui el soroll està passant a considerar-se com un dels contaminants ambientals que cal tenir en compte a tota planificació que contempli la salut, el benestar i la qualitat de vida com un dels objectius a aconseguir simultàniament amb el desenvolupament econòmic i social.

FONTS DE SOROLL

Existeixen dos grups de fons productores de soroll. Les naturals, com el vent, el so de la mar, la remor de l’aigua o d’un torrent i les generades per l’activitat humana ja siguin industrials, de transport o d’activitats d’oci.

Veiem alguns exemples:

Circulació de trànsit
Motors d’avions
Trens
Indústria metal·lúrgica i la tèxtil
Impremtes
Oficines (ordinadors i impressores, sistemes de ventilació, els telèfons, les fotocopiadores)
Obres públiques
Discoteques, bars i locals d’oci
Mineria, l’explotació de pedreres, marbreres
Motors de fressar en Odontologia o Otorinolaringologia
Indústria naval, centrals tèrmiques
Activitats militars
Tallers d’automoció
Fusteries, ferreries, serraderies
Concerts i assajos de rock
Activitats pirotècniques
Escopetes durant la caça.

Cada vegada més es citen a la literatura d’altres fonts de soroll perjudicial i d’altres receptors del mateix. Els locutors de radio, els nounats a les unitats neonatals reben els sorolls dels aparells d’administració de pressions positives, les classes d`aeròbic, els companys de llit dels roncadors etc. .

Es important, per tal d’entendre-ho millor, el relacionar la intensitat del soroll rebut amb les activitats que el generen i les sensacions subjectives i efectes que poden produir.

NIVELLS DE SOROLL

Intensitat (dB)	Comunicació verbal	Generador
0	Llindar d’audició
10-20	Fàcil	Cant ocell
30-40	Fàcil	Conversa
50-60	Possible	Ordinador, màquina d’escriure
70-90	A crits	Trànsit
100-120	Quasi be impossible	Martell Pneumàtic
130-140	Llindar de dolor	Aeroport

EFECTES DEL SOROLL

Pot ser la sordesa professional sigui l’efecte més conegut i més estudiat en relació a l’exposició al soroll, però hi ha molts d’altres trastorns funcionals que es manifesten sobre diferents òrgans de l’ésser humà. Per això parlem d’efectes auditius i extrauditius. Cal esmentar però i especialment a nivell laboral que hi ha altres efectes importants i que son difícils de encabir en aquesta classificació com els referits a la seguretat, donat que el soroll por emmascarar senyals i els relacionats amb la sobrecàrrega laboral i derivats del dèficits de comunicació en un ambient sorollós.

EFECTES AUDITIUS

Les pèrdues de l’audició produïdes pel soroll suposen l’efecte negatiu més conegut. Tots hem experimentat que després de una exposició a un fort soroll (discoteca, petards etc.) ens queda una sensació d’orella tapada o pèrdua auditiva que després es recupera ràpida i espontàniament (es el anomenat desplaçament temporal del llindar auditiu). Si aquesta exposició es repetida al llarg dels anys i no deixem reposar a l’orella les lesions poden fer-se irreversibles i ja parlem de pèrdua auditiva o hipoacusia induïda pel soroll.

A més d’aquests efectes objectius cal tornar a esmentar l’efecte emmascardor produït pel soroll. El soroll estableix una mena de competència amb el so que cal o es vol sentir i això té resultats perjudicials. Així a nivell laboral pot disminuir la seguretat en tenir dificultats de sentir avisos de perill, redueix la comunicació oral, obliga a un esforç vocal addicional que fàcilment provoca sobrecarrega i moltes vegades un neguit addicional que disminueix la concentració.

Quan parlem dels efectes auditius mesurables, en general, podem fer servir una classificació com aquesta:

- Fatiga o Cansament auditiu: Augment transitori i recuperable del llindar auditiu
- Traumatisme acústic agut: Lesió irreversible per exposició intensa i curta
- Hipoacusia crònica per soroll: caiguda precoç del llindar de freqüències properes als 4.000 Hz. Per exposició prolongada.
- Sordesa professional: Hipoacusia bilateral simètrica i irreversible que afecta a les freqüències conversacionals

El cansament o fatiga auditiva el podem definir com un descens transitori de la capacitat auditiva. No hi ha lesió orgànica, i l’audició es recupera després d’un temps de repòs sonor, depenent de la intensitat i duració de l’exposició al soroll. De fet seria la resposta fisiològica de protecció de l’oïda cap a sons d’intensitat elevada, més de 90dB, que es manifestaria en una elevació temporal del llindar d’audició persistent després d’haver cessat l’emissió del soroll.

El Trauma Acústic Agut es causat per un soroll únic, de curta durada però de molt elevada intensitat (per exemple, una explosió) i resulta en una pèrdua auditiva sobtada i generalment dolorosa. Requereix una gran energia per la seva aparició i sol succeir en persones amb una determinada professió, com els militars, els miners, els tècnics amb explosius, o en situacions especials, com explosions fortuïtes.

Finalment la Hipoacusia Neurosensorial induïda pel soroll o Traumatisme Acústic Crònic, és deguda a l’exposició crònica a sorolls, en general, de més baixa intensitat que en el trauma acústic. Sol anar associada a d’altres símptomes com acúfens, disminució de la capacitat de discriminació, distorsió dels sons etc. A més aquesta exposició, com veurem més endavant, pot causar cefalees, cansanci i malhumor. El grau de risc de sordesa s’estableix després d’estar exposat vuit hores diàries a 80dB (A). La presència de la sordesa depèn de la intensitat i el temps d’exposició al soroll. Aquesta situació és progressiva si el soroll persisteix, encara que hi ha el factor de susceptibilitat individual, l’edat o la simultaneïtat amb altres patologies auditives que alteren la seva evolució.

Un capítol a part mereix la sordesa professional. La sordesa professional és considera com l’alteració irreversible de l’audició a conseqüència de l’exposició perllongada als ambients sonors alts durant l’activitat laboral. Aquesta definició però exclou les sordeses causades per trauma sonor únic accidental, per traumatisme a causa d’una explosió o per traumatismes de pressió (barotraumatismes: busseig, activitats aeronàutiques). Al 1987 les sordeses professionals representaven més d’un quart de les malalties professionals, que s’han reduït fins al 14 % l’any 1992.

Abans ja han estat esmentats de passada alguns dels factors que tenien influència en el desenvolupament de lesions auditives, ara un cop definits els tipus de lesions que ens podem trobar caldria desenvolupar una mica més aquests factors.

La intensitat del soroll. El llindar de nocivitat del soroll es situa entre 85 i 90dB. Per sobre de 90dB el soroll potser nociu a l’home. Pels treballadors un ambient de soroll en un nivell superior a 80dB en el Reial Decret 1316/1989, apareix com el límit a partir del qual s’han de prendre mesures preventives específiques.

La freqüència del soroll. Els sons més perjudicials són els de freqüències altes, superiors a 1000 Hz. La major part dels sorolls industrials es componen d’ones acústiques amb aquestes freqüències. Per causes encara poc conegudes les cèl·lules ciliades de l’orella interna més sensibles a l’efecte nociu del soroll són les que transmeten les freqüències entre 3000 i 6000 cicles per segon.

La durada d’exposició. L’efecte perjudicial està en relació amb la durada en què el treballador està exposat al soroll i aquí cal incloure el interval entre les exposicions.

La susceptibilitat individual. Encara que és difícil demostrar-ho, s’accepta com a factor la predisposició del treballador. Aquest concepte es prou ampli i per exemple pot incloure: L’edat ja que l’efecte del soroll és pot sumar a la presbiacúsia. Podríem incloure dins l’apartat de susceptibilitat, els de causa hereditària, el fet d’haver patit una meningitis, o bé infeccions de l’aparell auditiu amb seqüeles, aquelles persones operades d’otosclerosi o de timpanoplàstia (intervencions que fan desaparèixer els sistemes automàtics de protecció de l’orella interna, com el múscul del martell i el tendó de l’estrep, localitzats en la caixa timpànica), el fet de tenir antecedents familiars de sordesa, ser diabètic, hipertens. La susceptibilitat individual varia enormement i fins i tot poden existir alteracions genètiques de la còclea que contribueixin a aquesta susceptibilitat. La combinació amb certs agents químics produeix reaccions més fortes que l’estímul sonor aïllat, per exemple el cas dels aminoglucòsids, diürètics de nansa, sal.licilats i antineoplàsics (amb platí), els quals aplicats en ambients sorollosos, han demostrat tenir una més alta ototoxicitat.

De cara al diagnòstic cal, evidentment, l’exploració bàsica ORL que inclou l’otoscòpia i que ens permet descartar altres patologies generadores d’hipoacúsia.

L’estudi d’elecció pel diagnòstic de la hipoacusia induïda per soroll es l’audiometria tonal, on característicament es troba la disminució en els llindars auditius de les freqüències altes; recentment, però, se ha posat en marxa una nova tècnica diagnostica que resulta molt sensible per tal de localitzar més específicament les zones de lesió estructural; es tracta de una tècnica no invasiva basada en la mesura sistemàtica de la resposta coclear coneguda com emissions otoacústiques; aquestes emissions son generades primàriament per les cél.lules ciliades externes.

EFECTES EXTRAUDITIUS

Els efectes del soroll sobre d’altres òrgans son evidents i les seves conseqüències, de vegades irreversibles poden ser constatades evolutivament en el temps. El problema radica en la poca atenció que s’els hi dona i es per això que a la pràctica diària aquests trastorns son atribuïts a situacions que s’engloben en quadres clínics diferents i relativament poc definits com els efectes psíquics, nerviosisme, estrès, alteracions en el descans, en la son nocturna, en la capacitat de concentració, ansietat etc.

El soroll produeix una evident interferència sobre les activitats mentals i psicomotores. Tots hem experimentat alguna vegada la interferència del soroll quan volem realitzar alguna activitat mental com llegir, estudiar o concentrar-nos en alguna tasca que requereixi la nostra atenció. La interferència del soroll amb les activitats ha estat estudiada en zones residencials mitjançant enquestes específiques realitzades als residents de zones contaminades acústicament. Aquesta interferència es un element més del grau de molèstia general produïda pel soroll. Per altra banda, en medis laborals ha estat observat que l’exposició al soroll pot augmentar el risc d’accidents de treball en interferir amb la capacitat d’atenció del treballador. Es capaç de produir una disminució del rendiment intel·lectual i de la capacitat de concentració. També s’ha demostrat que produeix un estat d’irritació i poden ser origen de fatiga i de disminuir l’eficàcia a la feina.

La presència de soroll de fons pot dificultar la comunicació oral, la qual cosa repercuteix en la pròpia seguretat del treballador i en el procés productiu. A més, la presència inesperada d’un soroll de forta intensitat pot causar distraccions o moviments bruscs que incrementen la inseguretat en el treball.

Finalment, han estat establertes algunes relacions entre l’exposició al soroll i afectacions sobre diferents òrgans i sistemes del nostre organisme:

Efectes del soroll a nivell sistèmic
Sistema afectat	Efecte
Sistema nerviós central	Hiperreflexia i Alteracions en l’EEG
Sistema nerviós autònom	Dilatació pupil·lar
Aparell cardiovascular	Alteracions de la freqüència cardíaca i hipertensió arterial (aguda)
Aparell digestiu	Alteracions de la secreció gastrointestinal
Sistema endocrí	Augment del cortisol i altres efectes hormonals
Aparell respiratori	Alteracions del ritme
Aparell reproductor – gestació	Alteracions menstruals, baix pes al néixer, prematuretat, riscs auditius en el fetus
Òrgan de la visió	Estretament del camp visual i problemes d’acomodació
Aparell vestibular	Vertigen i nistagmus
Aparell fonatori	Disfonies disfuncionals

MESURES DE CONTROL DEL SOROLL

Podem actuar a tres nivells:
Sobre la Font del soroll: Substitució, Modificació, Amortiguació, Aïllament, Canvi de localització.
Sobre el Mitjà per on circula el soroll: Insonorització, Barreres
Sobre el Receptor del soroll: Aïllament, Reubicació, Disminució del temps d’exposició, Protectors Auditius (EPIs).

Sobre la Font de soroll:
L’actuació en l’emissió es preferent, donat que el benefici es general en actuar en la generació del problema. Les possibles solucions en aquest apartat estaran directament lligades al tipus de focus, ja que tractaran d’atenuar la emissió actuant sobre el procés pel que es genera el soroll: màquines menys sorolloses, reducció de velocitat en vehículs, us de paviments menys sorollosos, etc.
Sobre el Medi per on circula el soroll:
L’actuació en la propagació es refereix en general a la col.locació d’obstacles que dificultin la propagació del soroll en la direcció en la que existeixen receptors sensibles afectats per nivells elevats. Son les solucions de barreres o pantallas acústiques. Altres solucions es podrian introduir també en aquest apartat, com el disseny i acondicionament de determinades zones urbanes per millorar la seva qualitat acústica.
Sobre el Receptor del soroll:
Fa referència sobretot a la protecció auditiva personal. Quan les mesures de control no poden ser posades en pràctica i/o mentre s’estableixen controls, el personal ha de ser protegit per els efectes dels nivells excessius de soroll. A la majoria dels casos aquesta protecció pot aconseguir-se mitjançant l’ús de protectors auditius adequats.

Els protectors auditius que es fan servir comunament a l’actualitat son del tipus tap o orelleres. El protector tipus tap atenua el soroll obstruint el canal auditiu extern, mentre que el tipus orellera tanca l’orella proporcionant un segell acústic.

Una lluita eficaç contra el soroll a l’ambient laboral ha de contemplar, com a mínim, el control dels nivells sonors o control dosimètric personal, des del punt de vista preventiu, revisions mèdiques sistemàtiques que inclouran audiometries i finaltment l’educació sanitària del treballador. A més de donar a conèixer el risc del soroll, pot ser de gran ajuda informar-los dels nivells assolits en el seu lloc de treball i dels resultats de les audiometries practicades.

Es poden prendre mesures com fer rotacions en el lloc de treball, de tal manera que cada persona estigui el mínim de temps possible en un ambient de soroll excessiu, evitar que es treballi en l’estança on hi ha el focus de soroll, el personal que per les seves funcions no calgui que hi sigui (oficinistes, etc.), fer reducció de la jornada laboral, acudir als protectors auditius com a darrera possibilitat a considerar quan ja no sigui possible cap altra alternativa.

A part d’aquestes actuacions, especialment centrades a l’àmbit laboral cal esmentar el paper de l’administració i l’educació cívica. Les institucions estan obligades a fer complir les normes i directius establertes. Quant al trànsit, el millor control és el que fa referència al disseny dels cotxes, camions i motocicletes, però també s’ha d’actuar en el control administratiu del soroll. També es pot millorar l’estat de la xarxa viària evitant calçades amb un elevat fregadís, superfícies irregulars i esvorancs. Els embussos, la mala sincronització de la seqüència dels semàfors, el trànsit pesat per l’interior de les ciutats, són altres causes de soroll molest a l’interior de la ciutat a més d’incrementar la pol·lució. La millora continuada del transport públic portarà un doble benefici als ciutadans; menys soroll i menys pol·lució. L’administració ha d’actuar en la regulació dels horaris de les obres públiques i que aquestes tinguin la mínima repercussió possible en els ciutadans.

Si bé totes les mesures comentades són necessàries, hi ha d’haver una consciència social dels efectes nocius del soroll. Els pares i els educadors tenen l’obligació de participar en la lluita contra el soroll excessiu per col·laborar a reduir els efectes irreversibles sobre el sistema auditiu així com per millorar el benestar de la població.

Eduard Esteller i Moré
Otorinolaringòleg
Hospital General de Catalunya.
Sant Cugat del Vallés. Barcelona